La cuina del nét

Febrer encaputxat, bona collita de blat

• El Besuc

Es tracta d’un peix d’ esquelet osificat abundant en les costes europees atlàntiques i menys comú en el mar Mediterrani. Mesura uns 65 centímetres de llarg i el seu pes pot superar els 6 quilograms. La coloració del cos és gris amb tons vermellosos i és característica la taca negra que té per sobre de les aletes pectorals. És una espècie carnívora, que s’alimenta sobretot de peixos. Aquest peix es considera blau pel seu elevat contingut en greix poliinsaturat de la família omega-3 amb efectes protectors del cor i les artèries. Dintre dels peixos blaus, el besuc és dels més magres amb uns 2 a 5 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible, davant dels 10 g dels més grassos (verat, tonyina fresca i chicharro, entre altres). Per tant el seu valor calòric és moderat, ja que en concret aporta 86 calories per cada 100 grams de porció comestible, el que el converteix en un aliment adequat per a persones que tenen sobrecàrrega o obesitat.

Taula de composició (per 100 gr de porció comestible)

Recepta Besuc

(more…)

Com pebre es coneix a una gran varietat de plantes, el fruit de les quals s’utilitza mòlt com espècia picant a la gastronomia:

Per definició, a qualsevol de les espècies del gènere Piper, el pebre del Vell Món, especialment:

• la més estesa d’aquestes espècies, de la qual s’extreu el pebre negre, blanc i verd, Piper nigrum; →
• el pebre bengàlic o llarg, Piper longum, d’origen índic i poc utilitzat;
• el pebre de Java o de Cubeba, Piper cubeba, emprat tradicionalment com medicina;
• el pebre de Guinea, Piper guineense;
• el pebre índic, Piper betel;

A diverses espècies americanes, que els conquistadors van confondre amb l’anhelat pebre oriental:

• el pebre de Jamaica, Pimenta dioica, cridada allspice en anglès pel seu aroma ric, mescla del clau i canyella;
• el fals pebre, pebre del Brasil o aroeira, Schinus terebinthifolius, parent en realitat del festuc;
• el pebre de Cayena o vermella, la pols mòlta dels fruits secs de diverses espècies de xiles picants;

A diverses espècies del Vell Món sense relació amb Piper:

• el pebre africà, d’Etiòpia o malagueta, Xylopia aethiopica;
• el pebre de Sichuán, Zanthoxylum piperitum, nadiva d’Extrem Orient, les llavors torrades del qual i mòltes s’utilitzen com condiment;
• el pebre de Tasmània, Tasmannia lanceolata, un arbre nadiu d’Oceania que les seves baies i fulles tenen un intens aroma;
• l’arbre de baia de pebre, Cryptocarya obovata, el fruit del qual és similar en aspecte al pebre de Tasmània, però tòxic per a l’ésser humà;
• el pebre aquàtic, Persicaria hydropiper, una herba de les illes britàniques les fulles de la qual tenen un intens gust picant;
• el pebre dels monjos, Vitex agnus-castus, un arbust que el seu fruit negre es va fer servir medicinalmente;
• el pebre de murs o sempreviva picant, Sedum acre, una planta ornamental.

Concepte de nutrient

Els nutrients són les substàncies químiques contingudes als aliments. A partir

d’aquestes substàncies químiques, l’organisme obté l’energia necessària per a viure, formar i reparar les estructures corporals i regular els processos metabòlics. Els nutrientes continguts en els aliments són:

* GLÚCIDS o HIDRATS DE CARBONI.

* LÍPIDS o GRASSES.

* PRÒTIDS o PROTEÏNES.

* SALS MINERALS.

* VITAMINES.

* AIGUA.

De tots els principis només produïxen energia els tres primers, als quals també anomenem PRINCIPIS IMMEDIATS. Els glúcids, lípids i pròtids s’ingereixen en quantitats significatives i per això també els anomenem MACRONUTRIENTS.

Les sals minerals i les vitamines, encara que no siguin nutrientes energètics han d’estar presents en una dieta equilibrada, ja que són substàncies imprescindibles per a la vida, la seva manca provoca malalties. Aquestes substàncies que es prenen en quantitats molt petites es denominen MICRONUTRIENTS.

El valor energètic d’un aliment ve determinat per la seva composició en principis immediats, ja que sabem la quantitat d’energia que allibera al oxidarse.

* 1 gram de GLÚCIDS produeix 4 Kcal.(16,8 Kj).

* 1 gram de LÍPIDS produeix 9 Kcal.(37,8 Kj).

* 1 gram de PRÒTIDS produeix 4 Kcal.(16,8 Kj).