La cuina del nét

.:: Blog de gastronomia ::.

Arxius a ‘Productes’


Productes Febrer

Febrer encaputxat, bona collita de blat

  • El Besuc

BesucEs tracta d’un peix d’ esquelet osificat abundant en les costes europees atlàntiques i menys comú en el mar Mediterrani. Mesura uns 65 centímetres de llarg i el seu pes pot superar els 6 quilograms. La coloració del cos és gris amb tons vermellosos i és característica la taca negra que té per sobre de les aletes pectorals. És una espècie carnívora, que s’alimenta sobretot de peixos. Aquest peix es considera blau pel seu elevat contingut en greix poliinsaturat de la família omega-3 amb efectes protectors del cor i les artèries. Dintre dels peixos blaus, el besuc és dels més magres amb uns 2 a 5 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible, davant dels 10 g dels més grassos (verat, tonyina fresca i chicharro, entre altres). Per tant el seu valor calòric és moderat, ja que en concret aporta 86 calories per cada 100 grams de porció comestible, el que el converteix en un aliment adequat per a persones que tenen sobrecàrrega o obesitat.

Taula de composició (per 100 gr de porció comestible)

Recepta Besuc

(more…)

El Pebre

Com pebre es coneix a una gran varietat de plantes, el fruit de les quals s’utilitza mòlt com espècia picant a la gastronomia:

Varis pebres

Per definició, a qualsevol de les espècies del gènere Piper, el pebre del Vell Món, especialment:

  • la més estesa d’aquestes espècies, de la qual s’extreu el pebre negre, blanc i verd, Piper nigrum;
  • el pebre bengàlic o llarg, Piper longum, d’origen índic i poc utilitzat;
  • el pebre de Java o de Cubeba, Piper cubeba, emprat tradicionalment com medicina;
  • el pebre de Guinea, Piper guineense;
  • el pebre índic, Piper betel;

A diverses espècies americanes, que els conquistadors van confondre amb l’anhelat pebre oriental:

  • el pebre de Jamaica, Pimenta dioica, cridada allspice en anglès pel seu aroma ric, mescla del clau i canyella;
  • el fals pebre, pebre del Brasil o aroeira, Schinus terebinthifolius, parent en realitat del festuc;
  • el pebre de Cayena o vermella, la pols mòlta dels fruits secs de diverses espècies de xiles picants;

A diverses espècies del Vell Món sense relació amb Piper:

  • el pebre africà, d’Etiòpia o malagueta, Xylopia aethiopica;
  • el pebre de Sichuán, Zanthoxylum piperitum, nadiva d’Extrem Orient, les llavors torrades del qual i mòltes s’utilitzen com condiment;
  • el pebre de Tasmània, Tasmannia lanceolata, un arbre nadiu d’Oceania que les seves baies i fulles tenen un intens aroma;
  • l’arbre de baia de pebre, Cryptocarya obovata, el fruit del qual és similar en aspecte al pebre de Tasmània, però tòxic per a l’ésser humà;
  • el pebre aquàtic, Persicaria hydropiper, una herba de les illes britàniques les fulles de la qual tenen un intens gust picant;
  • el pebre dels monjos, Vitex agnus-castus, un arbust que el seu fruit negre es va fer servir medicinalmente;
  • el pebre de murs o sempreviva picant, Sedum acre, una planta ornamental.

Productes Gener

Gener herbat, any de poc blat; Gener sense gel, any de mel

  • L’ ALVOCAT

AlvocatConté abundant aigua (70-75%) i bastants proteïnes (1,2-2%) per tractar-se d’una fruita amb molts aminoàcids en els quals falten la cisteïna i el triptòfan. Combina bé amb els fruits secs, els lactis i els ous. El seu nivell de sucre és baix (5-7%) i destaca la fibra vegetal, que resulta beneficiosa per ajudar l’intestí i millorar el colesterol.

Però, sens dubte, la seva característica predominant és la quantitat i qualitat dels seus greixos (23-28%), monoinsaturats com els de l’oli d’oliva (en aquest producte ocupen del 70% al 76%), que fan disminuir el colesterol dolent (LDL) i que augmenten el bo (HDL), ajudant a protegir el cor. Mentre el seu contingut en colesterol és nul, té una extraordinària riquesa a les tres vitamines antioxidants que lluiten contra els radicals lliures i el càncer (A, C i E), combatent l’envelliment i les malalties cardíaques. Aporta 200 calories per 100 grams, que és com el salmó, el filet o la meitat que el botifarró.

Recepta Alvocat (more…)

El peix ben fresc

peix

De tots és conegut la gran importància per a la salut de la ingesta de peix. Però totes les seves saludables propietats queden anul·lades si el peix no és fresc. Per a determinar el seu grau de frescor es deuen aplicar els següents indicadors: 

    -Un dels punts més importants és l’olor que desprén, aquest ha de ser una olor a mar agradable que ens garantirà la frescor del producte.
    -AL revisar les agalles, deuen estar netes, amb un color vermell viu agradable i sanguinolentes.
    -Els ulls apareixeran nets i transparents, no arrugats i sobresortint, ni mai enfonsats.
    -A l’exercir una lleugera pressió sobre la superfície del peix aquesta estarà tersa, dura, en cap cas tova o fláccida.

Una bona manera de menjar el peix en les millors condicions és consumir-lo de temporada. Cada peix té la seva época del any en la que les seves qualitats són les més òtpimes. Aquí us deixem uns calendaris amb els mesos óptims de cada espècie:

Productes desembre

Amb aquest post volem donar informació d’alguns dels productes que, en el mes de desembre, es troben en el seu moment òptim. Més enadavant, de cada mes anirem citant els seus productes estrella. També donarem receptes relacionades amb aquests.

Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.

  • LA TARONJA
    Taronja
    La taronja és el fruit del taronger. És un cítric, de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit. Originàriament del sud-est asiàtic, s’adapta molt bé al clima mediterrani. Com tots els cítrics és ric en Vitamina C, i és habitual menjar-ne senceres, així com en forma de suc.
  • LA CARXOFA
    Carxofera
    La carxofa ha estat el prototip de l’hortalissa sana. S’ha recomanat habitualment en el camp de la nutrició per considerar que el seu consum és molt saludable gràcies a les seves propietats colerètiques, hepatoprotectores i diürètiques.

 

(more…)