Com pebre es coneix a una gran varietat de plantes, el fruit de les quals s’utilitza mòlt com espècia picant a la gastronomia:
Per definició, a qualsevol de les espècies del gènere Piper, el pebre del Vell Món, especialment:
- la més estesa d’aquestes espècies, de la qual s’extreu el pebre negre, blanc i verd, Piper nigrum; →
- el pebre bengàlic o llarg, Piper longum, d’origen índic i poc utilitzat;
- el pebre de Java o de Cubeba, Piper cubeba, emprat tradicionalment com medicina;
- el pebre de Guinea, Piper guineense;
- el pebre índic, Piper betel;
A diverses espècies americanes, que els conquistadors van confondre amb l’anhelat pebre oriental:
- el pebre de Jamaica, Pimenta dioica, cridada allspice en anglès pel seu aroma ric, mescla del clau i canyella;
- el fals pebre, pebre del Brasil o aroeira, Schinus terebinthifolius, parent en realitat del festuc;
- el pebre de Cayena o vermella, la pols mòlta dels fruits secs de diverses espècies de xiles picants;
A diverses espècies del Vell Món sense relació amb Piper:
- el pebre africà, d’Etiòpia o malagueta, Xylopia aethiopica;
- el pebre de Sichuán, Zanthoxylum piperitum, nadiva d’Extrem Orient, les llavors torrades del qual i mòltes s’utilitzen com condiment;
- el pebre de Tasmània, Tasmannia lanceolata, un arbre nadiu d’Oceania que les seves baies i fulles tenen un intens aroma;
- l’arbre de baia de pebre, Cryptocarya obovata, el fruit del qual és similar en aspecte al pebre de Tasmània, però tòxic per a l’ésser humà;
- el pebre aquàtic, Persicaria hydropiper, una herba de les illes britàniques les fulles de la qual tenen un intens gust picant;
- el pebre dels monjos, Vitex agnus-castus, un arbust que el seu fruit negre es va fer servir medicinalmente;
- el pebre de murs o sempreviva picant, Sedum acre, una planta ornamental.
