La cuina del nét

Febrer encaputxat, bona collita de blat

• El Besuc

Es tracta d’un peix d’ esquelet osificat abundant en les costes europees atlàntiques i menys comú en el mar Mediterrani. Mesura uns 65 centímetres de llarg i el seu pes pot superar els 6 quilograms. La coloració del cos és gris amb tons vermellosos i és característica la taca negra que té per sobre de les aletes pectorals. És una espècie carnívora, que s’alimenta sobretot de peixos. Aquest peix es considera blau pel seu elevat contingut en greix poliinsaturat de la família omega-3 amb efectes protectors del cor i les artèries. Dintre dels peixos blaus, el besuc és dels més magres amb uns 2 a 5 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible, davant dels 10 g dels més grassos (verat, tonyina fresca i chicharro, entre altres). Per tant el seu valor calòric és moderat, ja que en concret aporta 86 calories per cada 100 grams de porció comestible, el que el converteix en un aliment adequat per a persones que tenen sobrecàrrega o obesitat.

Taula de composició (per 100 gr de porció comestible)

Recepta Besuc

Igual que la resta dels peixos, el besuc és considerat una bona font de proteïnes d’alt valor biològic, a més de contenir altres nutrients com vitamines i minerals. Entre les vitamines destaca la presència de les del grup B com les vitamines B3, B6 i B12. El contingut de les dues primeres és moderat comparat amb la resta de peixos encara que poc rellevant si es compara amb altres aliments rics en aquests nutrients entre els quals es troben els cereals integrals, els llegums, les verdures de fulla verda i les carns en general. Respecte al seu contingut en minerals, els més destacats són el potassi, el fòsfor, el magnesi, a més de ferro, encara que aquest últim en quantitat inferior comparat amb les carns. Resulta especialment saborós cuinat al forn, amb herbes aromàtiques, suc de llimona i diverses verdures o a la brasa.